FEM PAIS ISSUE 69 BCN WEEK

He lives in a House, in a very big house in the country... oh, it’s like an animal farm, but you’ll come to no harm in the country. El camp és meravellós. Visc a ciutat, però quan necessito l'aixopluc vital d'hores transcorregudes amb lentitud i silenci autèntic, escapo cap a ruralia, on sempre falta gent. Els temps moderns han fulminat la mística dels segles antics, els supermercats desplacen als colmados i els kamakus envaeixen l'espai: tot i així el tòpic Et in arcadia ego funciona com sempre, i per alguns l'aspiració catalana de la caseta i l'hortet encara és possible per molt que el cinema s'empenyi i emprenyi amb la seva visió comercial de patiment, tensió i por fora dels murs urbans, on la violència sorgeix sense que el pànic envaeixi l'ambient. Al setè art, sempre que no ens trobem amb autors com la parella Straub-Huillet i la seva obra mestra Sicilia!, els directors prefereixen evitar pobles amb colors normals i corrents. Les cases aïllades de caire burgès solen donar més rendiment a taquilla. Dos exemples recents serien The Others d'Alejandro Amenabar y El orfanato de Juan Antonio Bayona, pel•lícules espanyoles que mostren haver après més que bé les justes receptes americanes mitjançant, tensió, mutisme trencat abruptament i un seguit de temors psicològics que converteixen en un malson real l'estada fora de les llums de la ciutat, com també succeïa a dos obres diferents, però agermanades per la seva qualitat. A Rebeca, Alfred Hitchcok explora el gran artifici del suspens a partir de l'inquietant ombra de Miss de Winter; poc abans Jean Renoir destrossà l'escassa credibilitat de l'aristocràcia francesa a La régle du jeu, on els nobles aprofiten un castell apartat per flirtejar i enganyar a les parelles mentre a la planta baixa el servei es diverteix deixant-se portar per la passió. El camp pot servir de mirall de la història nacional a través de les vivències dels que hi viuen. Així el mostra Bernardo Bertolucci a l'antològica Novecento, on el relat existencial d'Olmo i Alfredo condensa les lluites i els anhels dels oprimits envers els poderosos, quelcom que Ermano Olmi reprodueix sense tanta virulència a L'albero degli zoccoli: subtil melodia rural d'un món destinat a desaparèixer del que sorgiran homes com el protagonista de Il posto, éssers humans amb la trista condemna d'anar a la metròpoli per adaptar-se a la modernitat i gaudir els beneficis de la falsa igualtat consumista. A Espanya, sobretot amb l'adaptació de Los santos inocentes, molts directors l'han emprat per reflexionar sobre la duresa de ruralia i les seves injustícies cròniques d'aridesa i control. Hi ha molts entorns rústics però, curiosament, encara no hi ha cap obra que s'hagi esforçat en entendre des de la ficció el nou estat de pobles i racons aliens al gran soroll de la humanitat. I això és un greu error que potser resol el gènere documental, apte per demostrar la mentida de que al camp no passa res. Mentre no ho facin entonarem junt amb Paul McCartney que want Horse, I Want Sheep, I want to get me a good night’s sleep, livin’in a home in the hearth in the country.

JORDI COROMINAS I JULIÁN

http://bcnweek.com/fempais69.html