sábado, 31 de julio de 2010

La ceba, la merenga i la necessitat de canvi en la revista Bagant


La ceba, la merenga i la necessitat de canvi per Jordi Corominas i Julián

Aquests darrers dies he anat a recitar amb uns amics a Madrid. Ens fem dir Delaonion, i el nom no té intenció bromista, és ben seriós, i significa entendre des de la nostra edat que hi ha una nova Catalunya que pot ser de la ceba, però des d’una realitat multicultural, on vàries llengües poden ser vehicle d’expressió dels ciutadans que habiten la nostra terra. El mateix ha de passar amb l’eterna concepció que tenim de Madrid, ciutat encantadora que no cal confondre amb el seu equip de futbol. La meva visita ha sigut la confirmació de la confirmació d’una estima recíproca basada en la possibilitat de fer coses plegats, sent ciutadans amb iniciativa i voluntad d’entesa, no com els desacreditats polítics que ens governen, persones que des d’un cinisme més que evidente manifesten a cada pas que donen no haver aprés res dels grans homes, empetitint-se mentre fan el ridícul i demostrant que convindria abandonar el conformisme i fer que la veu del poble cridés ben fort la necessitat de canvi. Aquesta es pot enfocar de moltes maneres, i una d’elles és abandonant tòpics, sempre fomentats pels mitjans de comunicació, per a centrar-se en un apropament positiu. La història de dos ciutats de Dickens ha de quedar resolta en el cas español mitjançant tonteries de pa i circ, rivalitats esportives de diumenge per la tarda, bar i patates braves.
Les dues mentalitas del Barça i del Madrid no representen exactament la mentalitat de les dues capitals. Els blaugrana també hem viscut etapes dures de despropòsits, no molt llunyanes, on algunes frases presidencials eren més que patètiques. En Guardiola, que no pas en Laporta, ha tornat uns valors al club, valors que por sort els onze jugadors han ampliat amb el seu joc artístic i contundente. La manca d’idees del Madrid es deixa veure a través del talonari, més pràctic que el pensament, vàlid per a amagar defectes que igualment salten a la llum pública per arrogància, prepotència i unes maneres xulesques que encaixen amb la dels polítics. A l’aeroport de Madrid es venen més samarretes del Barça, i m’agradaria analizar el fet com un èxit del sentit comú i l’amor que la gent sent per la feina ben feta, de la que tots hauriem de prendre exemple per a crèixer, entenent que més que les banderes els punts de vincle entre els èssers humans són les virtuts que s’apliquen i corren pletòriques de millora.

Foto: JCJ, Roma, Julio 2006