Coses que no m'agraden de Palautordera en la revista Bagant

Coses que no m’agraden de Palautordera per Jordi Corominas i Julián

Bé, ja torno a passejar per Barcelona, em fan mal les cames i les jornades passen volant, i no m’agrada perquè enyoro les lentes hores de l’estiu a Palautordera i tot el que em donen, com si la jornada durés més hores, regal que la ciutat em roba amb la seva indecent velocitat, inútil, irrespectuosa i poc considerada amb els que treballen i volen créixer. La capital catalana té un problema ben greu: és esquizofrènica. La imatge de marca, BCN, oculta la veritable cara, la dels ciutadans cofois de viure la multiculturalitat que permet avançar amb la mescla, doncs una única cultura indica exclusió i, deixeu-me fer aquest ridícul rodolí, un horitzó ben estret amant de les fronteres, paraula que pel meu gust hauria de desaparèixer del diccionari. Per això mateix espero que el lector m’entengui quan tot seguit exposi el meu pensament de les coses que em disgusten de Santa Maria de Palautordera. Són dues, vés per on, poquetes. Potser la llista s’eixamplaria si hi visqués, però com que, per desgràcia, només hi passo temporades seré breu, i punyent.

La primera em retorna a l’època de passeigs amb rumb fix i disgust per no ser un personatge de còmic capaç d’arribar a tot arreu amb les meves passes. De petit, i fins no fan gaire, veia camp. El Remei era sorra, el camí cap a Sant Celoni. Què hi trobem ara? Horribles cases adossades i fàbriques sense cap tipus de personalitat. Traint la terra fem desaparèixer part del nostre esperit, anul.lem la bellesa i ens tornem ciutadans d’un món sempre més uniforme, i no parlo de vestits militars ni de cuina. Hem aniquilat un do i tard o d’hora ho pagarem. Alguns semblen queixar-se per les malifetes dels diners. Segur? No ho crec. El conformisme impera i quatre arreplegats malgasten el seu temps omplint les parets de pintades polítiques. Són covards que no s’atreveixen a plantejar les seves propostes a la plaça, enraonant-les com fan els éssers humans. A l’entrada del poble des de Sant Esteve es titllava de feixista un bar on la clientela em sembla ben normal. S’han begut l’enteniment? Fins i tot a casa meva hi ha un adhesiu que embruta la façana. Qui s’han cregut què són? Les idees es respecten, però també és important com s’exposen, i aquesta gent sembla no entendre que fotent la guitza als demés poc arreglaran, més aviat destrossen, espatllen i cansen, molt perquè menyspreen la democràcia i el regal que suposa dialogar per emprendre camins compartits.