Regeneració en la revista Bagant

Regeneració, per Jordi Corominas i Julián

Hi havia una vegada un agricultor d’una cooperativa que va rebre el suport de gran part dels socis. L’Artur governà durant dos anys de manera desastrosa. Retallà serveis essencials que el sistema havia creat perquè a ningú li faltés de res, però mentre aplicava aquesta cínica forma d’estalvi es permeté el luxe de deixar sense ulls a persones descontentes, tot gràcies al servei d’ordre dirigit per un cap de seguretat que des d’un puig menyspreava als seus semblants.

Un bon dia l’agricultor tingué una revelació mística. Els habitants de les contrades s’havien sublevat de manera pacífica, i televisada pel canal local amb tot luxe de detalls, i calia aprofitar l’avinentesa de la queixà contra el gran diable que ofegava els guanys futurs de la cooperativa. Moltes persones sortiren al carrer convocades per una plataforma. El moment es considerà històric i el noi que abans rentava les sabates al gran Pujol, qui inventà tota la Història del poder a les nostres terres, Doncs bé, el dofí, ara líder, optà per aprofitar el sentiment dels votants i plantejà una campanya de reelecció on oblidà que la gent només considera Messies al Leo Messi.

Els braços alçats i el lema la voluntat d’un poble semblaven dels anys trenta en ple segle XXI. A les grans ciutats, pendents del destí de la cooperativa, la tensió augmentà en grans dosis. Durant dos el cas de saqueig d’un Palau on sonava música pels burgesos quedà aparcat. L’expoli era d’altres i un sol home es va creure el paper d’apoderar-se d’un noble sentiment d’un col.lectiu, que gràcies a Déu pensa diferent del mateix, quelcom que les urnes dels comicis a la presidència de la cooperativa deixaren ben clar, i català.

El magnat perdé dotze escons i no dimití perquè creu que aquesta paraula és un nom rus. Els altres socis volien més benestar social, a més d’un grau superior d’independència, assumpte important sens cap mena de dubte, però ben nociu quan hi ha una crisi de dimensions llegendàries.

A més de l’amo del Mas, també baixà el que fins aleshores havia sigut el principal líder de l’oposició. Una jornada més tard de les eleccions els mossos mostraren que la corrupció no era cosa dels que més manen. Tot està ben podrit i em sembla molt bé que es facin grans proclames, el problema és que haurien d’anar cap un altre camí anomenat regeneració.