viernes, 29 de marzo de 2013

Corominas i Coromines en la Revista Bagant




Corominas i Coromines, per Jordi Corominas i Julián
El meu nom és Jordi Corominas i Julián. Quan marxo fora de Catalunya explico amb orgull que la i entre els dos cognoms és quelcom característic de la nostra terra. La gent m’escolta atenta, pren nota i entén les meves paraules. Després, torno a Barcelona per feina, vaig a sopar al restaurant del CCCB i em trobo l’heretgia d’una placa on posa Plaça Joan Coromines. Coromines? No senyors, qui ha posat el cartellet s’ha equivocat de ple. L’il.lustre filòleg, amb el que no tinc res a veure, és deia Corominas, i no passa res perquè hi hagi una a, que hi sigui no significa cap mena de segrest lingüístic ni res per l’estil.

La Història és una dama massa oblidada que molts cops flirteja amb la geografia. El meu cognom es pot deure a mil petits detalls. Un d’ells és que el seu origen sigui de la franja. L’altre, que tampoc vull descartar, és que el nom s’hagi castellanitzat amb el pas del temps entre guerres i altres mogudes que farien d’aquest article una peça massa llarga. I bé?

Per circumstàncies de la vida a vegades el meu nom surt a cartells, diaris i llocs on s’informa a la gent de la meva activitat. A vegades trobo que em cerquen amb el cognom amb la maleïda e, com si pel fet de ser català fos obligatòria dur-la al meu cognom. Sí, sóc català, espanyol, europeu i ciutadà del món. No crec en les fronteres, i tampoc m’agrada que es manipuli la realitat. I la meva, com la de tots, comença per com em coneixen els demés. Serveix per a identificar-me, per a que no em confonguin amb ningú, doncs que jo sàpiga és bonic sentir que qualsevol ciutadà és únic.

Per això declaro ben clar que em dic Jordi Corominas i Julián, que quan algú escriu el meu cognom malament m’emprenya i que la persona que ho fa demostra una ignorància que no només es ortogràfica. Va més enllà, parla de poca tolerància, menys vista i un sentit comú imbècil que implica manca de respecte. S’ha de respectar la provinença de les coses. Qui no ho fa és feixista perquè imposa normes inexistents que desafien la lògica, una mica com tota la colla de polítics desgraciats que ens porten a l’abisme si és que no ho evitem abans. Ho farem? Jo continuaré dient-me Corominas. Gràcies. Bona nit.

No hay comentarios: