Corominas
i Coromines, per Jordi Corominas i Julián
El meu nom és Jordi Corominas i Julián. Quan marxo fora
de Catalunya explico amb orgull que la i entre els dos cognoms és quelcom
característic de la nostra terra. La gent m’escolta atenta, pren nota i entén
les meves paraules. Després, torno a Barcelona per feina, vaig a sopar al
restaurant del CCCB i em trobo l’heretgia d’una placa on posa Plaça Joan
Coromines. Coromines? No senyors, qui ha posat el cartellet s’ha equivocat de
ple. L’il.lustre filòleg, amb el que no tinc res a veure, és deia Corominas, i no
passa res perquè hi hagi una a, que hi sigui no significa cap mena de segrest
lingüístic ni res per l’estil.
La Història és una dama massa oblidada que molts cops
flirteja amb la geografia. El meu cognom es pot deure a mil petits detalls. Un
d’ells és que el seu origen sigui de la franja. L’altre, que tampoc vull
descartar, és que el nom s’hagi castellanitzat amb el pas del temps entre
guerres i altres mogudes que farien d’aquest article una peça massa llarga. I
bé?
Per circumstàncies de la vida a vegades el meu nom surt a
cartells, diaris i llocs on s’informa a la gent de la meva activitat. A vegades
trobo que em cerquen amb el cognom amb la maleïda e, com si pel fet de ser
català fos obligatòria dur-la al meu cognom. Sí, sóc català, espanyol, europeu
i ciutadà del món. No crec en les fronteres, i tampoc m’agrada que es manipuli
la realitat. I la meva, com la de tots, comença per com em coneixen els demés.
Serveix per a identificar-me, per a que no em confonguin amb ningú, doncs que
jo sàpiga és bonic sentir que qualsevol ciutadà és únic.
Per això declaro ben clar que em dic Jordi Corominas i
Julián, que quan algú escriu el meu cognom malament m’emprenya i que la persona
que ho fa demostra una ignorància que no només es ortogràfica. Va més enllà,
parla de poca tolerància, menys vista i un sentit comú imbècil que implica
manca de respecte. S’ha de respectar la provinença de les coses. Qui no ho fa
és feixista perquè imposa normes inexistents que desafien la lògica, una mica
com tota la colla de polítics desgraciats que ens porten a l’abisme si és que
no ho evitem abans. Ho farem? Jo continuaré dient-me Corominas. Gràcies. Bona
nit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario